L’enginyeria que escolta els tècnics de manteniment

El següent article ha estat redactat per la periodista Anna Pinter i publicat al diari L’Econòmic. Des de MYC Facility Industrial, volem expressar el nostre agraïment tant a l’Anna com a tot l’equip del diari per l’interès, la professionalitat i per donar veu a iniciatives com la nostra. Us compartim l’entrevista completa:


Entrevista a L’Econòmic

La companyia, creada el 2022, està estandarditzant procediments i la documentació de bones pràctiques

Tot i que sem­bla invi­si­ble, una de les bau­les fona­men­tals perquè una planta indus­trial fun­ci­oni és el ser­vei de man­te­ni­ment. Un ser­vei habi­tu­al­ment poc reco­ne­gut, que, durant dècades, s’ha optat per exter­na­lit­zar i desin­ver­tir. En aquest con­text, neix MYC Faci­lity Indus­trial, una empresa amb seu a Bar­ce­lona que aposta per posar ordre on el desor­dre tècnic s’ha tor­nat crònic.


“Hi ha fàbri­ques en què el depar­ta­ment de man­te­ni­ment viu com­ple­ta­ment aïllat. No hi ha lide­ratge, no hi ha pro­ces­sos docu­men­tats i tot depèn de la memòria d’un tècnic que fa vint anys que solu­ci­ona pro­ble­mes sobre la marxa –explica Car­les Valera, fun­da­dor d’MYC i amb més de dues dècades d’experiència en el sec­tor–. Nosal­tres no venem hores de mà d’obra, sinó estruc­tura. I l’estruc­tura no és una cosa que es vegi, però és la que fa que tota la resta fun­ci­oni.”


Valera, que ha tre­ba­llat durant anys en càrrecs direc­tius de man­te­ni­ment en empre­ses indus­tri­als de diver­sos sec­tors, va iden­ti­fi­car un patró que es repe­tia: el man­te­ni­ment pateix manca de recur­sos i una absència gene­ra­lit­zada de models orga­nit­za­tius sòlids. “Quan una empresa creix, nor­mal­ment reforça ven­des, logística o pro­ducció. El man­te­ni­ment queda rele­gat. És estrany que tin­gui un lide­ratge defi­nit i tot ple­gat acaba sent una font de con­flic­tes interns.”


MYC va néixer, pre­ci­sa­ment, per donar res­posta a aquesta rea­li­tat gene­ra­lit­zada. Amb una estruc­tura lleu­gera però molt tècnica, l’empresa es defi­neix com a soci de reor­ga­nit­zació del man­te­ni­ment. No fan man­te­ni­ment ope­ra­tiu de manera per­ma­nent, sinó que entren per detec­tar dis­fun­ci­ons estruc­tu­rals, pro­po­sem solu­ci­ons orga­nit­za­ti­ves i acom­pa­nyen en la imple­men­tació dels sis­te­mes que puguin ser sos­tin­guts pels equips interns.


“La nos­tra feina és tem­po­ral, però pro­funda –explica Valera–. Anem a planta, ens inte­grem amb el per­so­nal tècnic, els escol­tem, iden­ti­fi­quem punts crítics, revi­sem la infor­mació dis­po­ni­ble i pro­po­sem un canvi de model. Tre­ba­llem sobre pro­ces­sos, per­so­nes i eines. Quan sor­tim, dei­xem un equip més autònom, una estruc­tura més clara i un entorn més segur.”


Tot i que el man­te­ni­ment pot variar molt segons el tipus d’ins­tal·lació, MYC ha cons­ta­tat que els pro­ble­mes de fons són habi­tu­al­ment sem­blants. “Els sec­tors en què estem tre­ba­llant són dife­rents —ali­men­tació, indústria far­macèutica, auto­moció, electrònica, cable, plàstic, etc.—, però el que ens tro­bem sovint és una mateixa manca de visió estratègica del man­te­ni­ment”, resu­meix Valera.


Entre els cli­ents d’MYC hi ha noms com ara Top Cable, fabri­cant de referència en el sec­tor elèctric, i la com­pa­nyia d’emba­lat­ges Der­prosa, del grup inter­na­ci­o­nal Tagh­leef Indus­tries. També han inter­vin­gut en plan­tes d’Adi­ent, mul­ti­na­ci­o­nal ale­ma­nya espe­ci­a­lit­zada en seients per a l’automòbil, i en empre­ses del sec­tor de l’embo­te­lla­ment, la fusta, el metall i els com­po­nents electrònics.


En un dels casos, MYC va aju­dar a trans­for­mar com­ple­ta­ment un depar­ta­ment de man­te­ni­ment que ope­rava sense cap sis­tema de gestió infor­ma­tit­zada. “Van pas­sar de’ano­tar les repa­ra­ci­ons en lli­breta a tenir un GMAO en fun­ci­o­na­ment, amb gestió d’inven­tari, comu­ni­cats de tre­ball, ordres pre­ven­ti­ves i qua­dres de coman­da­ment per al res­pon­sa­ble tècnic”, relata Valera. El resul­tat no només va ser una reducció de les atu­ra­des no pla­ni­fi­ca­des, sinó també un aug­ment de la moral de l’equip i una millor comu­ni­cació amb la direcció.

La pro­posta d’MYC es basa en una meto­do­lo­gia pròpia que com­bina el conei­xe­ment tècnic amb eines de gestió del canvi, lide­ratge i for­mació. “No ens limi­tem a fer un informe. Ens arre­man­guem i ens posem al cos­tat dels tècnics. Si cal, tre­ba­llem torns de nit o caps de set­mana. El que volem és enten­dre el sis­tema des de dins i aju­dar a trans­for­mar-lo”, diu Valera.

Per això, l’empresa tre­ba­lla amb per­fils híbrids: engi­nyers que conei­xen la tec­no­lo­gia, però també la rea­li­tat de planta. A més, col·labo­ren amb espe­ci­a­lis­tes en orga­nit­zació, segu­re­tat, for­mació i digi­ta­lit­zació per adap­tar-se a l’espe­ci­fi­ci­tat de cada cli­ent. Encara que l’empresa té un equip tècnic alta­ment qua­li­fi­cat, la seva estruc­tura real es basa en un nucli cen­tral molt reduït acom­pa­nyat d’una xarxa de col·labo­ra­dors externs espe­ci­a­lit­zats en man­te­ni­ment, digi­ta­lit­zació i for­mació. Aquesta fórmula els pro­por­ci­ona la fle­xi­bi­li­tat i capa­ci­tat tècnica sufi­ci­ents per abor­dar pro­jec­tes com­ple­xos tot man­te­nint cos­tos ope­ra­tius bai­xos i una gestió àgil.


MYC pre­veu tan­car l’any vinent amb una fac­tu­ració pròxima milió d’euros, una xifra que repre­senta un crei­xe­ment sig­ni­fi­ca­tiu res­pecte dels ini­cis.


El reei­xit procés d’enlai­ra­ment d’MYC s’explica perquè no són una engi­nye­ria con­ven­ci­o­nal, ni tam­poc una empresa de ser­veis. Són, més aviat, “una UCI orga­nit­za­tiva” per a plan­tes que neces­si­ten recu­pe­rar con­trol, eficiència i segu­re­tat.


Però, més enllà del negoci que generi MYC, Car­les Valera con­fessa que té una ambició de fons: con­tri­buir a dig­ni­fi­car el man­te­ni­ment com a àrea estratègica dins de la indústria. “Neces­si­tem tren­car la per­cepció que el man­te­ni­ment és una cosa que es fa quan tot falla. És una dis­ci­plina tècnica, amb molt valor afe­git, que pot evi­tar mili­ons en pèrdues si es fa bé”, afirma Valera.


L’empresa col·labora amb cen­tres de for­mació pro­fes­si­o­nal i esco­les tècni­ques per impul­sar la for­mació de nous per­fils pro­fes­si­o­nals.


Així mateix, tre­ba­lla en l’estan­dar­dit­zació de pro­ce­di­ments i la docu­men­tació de bones pràcti­ques, per com­ba­tre una altra de les pro­blemàtiques habi­tu­als: la dependència d’indi­vi­dus clau. “Quan es jubila un tècnic, sovint s’endú amb ell tot el conei­xe­ment de la planta. Això és un risc orga­nit­za­tiu.”