Hospitalari i sociosanitari
En un hospital no existeix l'aturada programada còmoda. Les instal·lacions sostenen l'activitat assistencial les vint-i-quatre hores i la fallada d'una utilitat crítica no és un problema de producció: és un problema de seguretat del pacient. I l'activitat assistencial, com qualsevol procés, es pot organitzar, mesurar i millorar.
El que ens trobem en aquest sector
Instal·lacions crítiques sense marge: quiròfans, UCI, gasos medicinals, subministrament elèctric de socors i climatització d'àrees especials.
Quiròfans i sales l'ocupació real dels quals està molt per sota de la teòrica, amb temps de preparació i de rotació que ningú no mesura.
Edificis que han crescut per agregació durant dècades, amb documentació incompleta i actius d'edat molt dispar.
Una càrrega reglamentària elevada: legionel·la, alta i baixa tensió, protecció contra incendis, gasos medicinals, aparells a pressió.
Convivència de múltiples contractes amb abasts encavalcats o amb buits entre ells.
Pressupostos públics o tutelats que exigeixen justificar tècnicament cada inversió.
Dades repartides entre sistemes que no es parlen, i decisions que acaben prenent-se per experiència i no per evidència.
Anàlisi del procés assistencial des de la perspectiva de l'operació: colls d'ampolla, temps de rotació i ocupació real de quiròfans i sales.
Organització del servei tècnic i de les unitats de suport, amb rols, prioritats i rutina de gestió diària.
Estandardització de procediments i dels fluxos de petició i resposta entre serveis.
Gestió del magatzem de material i de recanvi, i la seva sincronització amb l'activitat.
Indicadors de servei pactats amb les àrees assistencials, no imposats des d'enginyeria.
Inventari i anàlisi de criticitat d'instal·lacions amb criteri assistencial.
Plans de manteniment i plans directors per a centres sanitaris.
Auditoria de contractes de manteniment i del nivell de servei realment prestat.
Compliment reglamentari i calendari d'inspeccions obligatòries.
Plans de continuïtat i de resposta davant la fallada d'utilitats crítiques.
Plans d'inversió i renovació d'instal·lacions justificats tècnicament.
Implantació de sistemes MES/GMAO adaptats a la realitat d'un servei tècnic hospitalari, amb petició des de les àrees assistencials.
Integració amb la gestió d'espais, la programació quirúrgica i el sistema econòmic.
Monitoratge continu de les utilitats crítiques i de les seves alarmes, amb protocol d'actuació associat.
Quadre de comandament de disponibilitat d'instal·lacions crítiques i de compliment normatiu.
Explotació de dades per justificar la inversió davant la direcció o l'administració.